SOL I OMBRE PER UN TEMPS.
Començo a
ser sóc i seré…,
una gota de
sang,
un petit
tros de carn,
una persona
al cap de qui sap quan!
Perquè algú
es va estimar i al seu amor
va fer
realitat…,
Òvul i
esperma es van trovar…,
per fer de
mi, quelcom més que un instant,
per fer de
mi, no una casualitat,
per fer de
mi una unitat.
Mascle o femella
és igual,
al cas és
una cèl·lula que sent necessitat de despertar!
Ja començo a
ser …,
quelcom més
que un idil·li,
granet d´arròs
que creix engreixant al seu voltant.
Ja començo a
ser estimat, a ser notat.
Per el meu
defecte a deformar aquest cos…,
la meva
reserva vivent…,
que em
defensa dels perills,
dels quals
encara no estic assabentat.
Aquest cos,
al qual dec tota la meva sang.
Aquest cos,
que m´estimo sense cap esforç.
Dia rera dia
sento la necessitat de trencar aquest tel,
que semble
fet per allunyar el jo que seré,
Ja sóc un
fet real!,
tothom riu
al meu costat,
creuen que
sóc un cos angelical!
Cambra
atravessada per un raig de sol,
gent i més
gent al nostre voltant.
Gent creient
que sóc persona per alabar…,
sent tan
sols…,
quelcom, més
que els meus millors amics van formar
Ningú creu
que aquest ésser desitja la companyia amb soledat,
de qui ha
patit i ha fet possible,
la seva
presencia allà.
Sóc tot deutor
del seu sacrifici,
vaig ser el
més inhumà tros de carn,
vaig fer patir
el que mes volia,
i sento la
necessitat de dir cridant:
No hay comentarios:
Publicar un comentario