No hi seran tots els que
voldria…
Dies de galets, neules i torrons,
embellits amb la màgia del grèvol, de pessebres i
de dolços records.
La flama de les espelmes desdibuixaran a l´aire,
l´escalf del teu nom.
Mancaràs tu a la taula
gran…
Romandrà buida la cadira,
Tal i com la vas deixar.
Entre nadala i nadala,
ens negarem que vas marxar.
No hi seràs…
Recordarem el teu gest, somrient,
tot i
sabent que no hi ha mai un per sempre.
Ens tornarem a trobar!
Alçarem les copes i al brindar,
fingirem una rialla,
tot i assumint que,
No hi seràs…
D.M.