OLGA

Entrar en el nostre niu representava entrar en un somni de tons pastels i

tous desitjos, on tant sols tu i jo teníem cabuda…

On les il·lusions i els projectes no teníen límits…

On les rialles i la complicitat eren presents, nit i día…

On la teva mà buscant la meva, constatava una espècie de jurament,

“un per sempre…"

Recordes Olga…,

Quatre parets forrades amb paper de roses, ens semblava notar l´olor que despreníen…

Dos llitets suaus, tendres, embolcallats per una armonía de tons naïf…

“Tot un refugi pensat per a dues princeses“.

I saps..., tot aquest món no seria possible sense tu!

Gràcies per estar aquí i no haver-te hagut de buscar.

Recorda sempre…,

que fins i tot els planetes xoquen i que d´aquest caos neixen la majoria d´estels…,

aquesta nit es estelada…, compta´ls!, agafen un, et dirà quant t'estimo...

Tenia gairabé dos anys i una nit la mare em duia als braços…,

Alçant la mirada al cel, recordo demanar un desitg…,

Al cap de nou mesos, naixies TU! 

Avui només fa cinquanta anys.

D.M.