Entrar en el nostre niu representava entrar en un somni de tons pastels i
tous desitjos, on tant sols
tu i jo teníem cabuda…
On les il·lusions i els
projectes no teníen límits…
On les rialles i la
complicitat eren presents, nit i día…
On la teva mà buscant la meva, constatava una espècie de
jurament,
“un per sempre…"
Recordes Olga…,
Quatre parets forrades amb
paper de roses, ens semblava notar l´olor que despreníen…
Dos llitets suaus, tendres, embolcallats
per una armonía de tons naïf…
“Tot un refugi pensat per a
dues princeses“.
I saps..., tot aquest món no seria
possible sense tu!
Gràcies per estar aquí i no
haver-te hagut de buscar.
Recorda sempre…,
que fins i tot els planetes
xoquen i que d´aquest caos neixen la majoria d´estels…,
aquesta nit es estelada…, compta´ls!, agafen un, et dirà quant t'estimo...
Tenia gairabé dos anys i una nit
la mare em duia als braços…,
Alçant la mirada al cel, recordo
demanar un desitg…,
Al cap de nou mesos, naixies TU!
Avui només fa cinquanta anys.
Avui només fa cinquanta anys.
D.M.
No hay comentarios:
Publicar un comentario