No hi seran tots els que
voldria…
Dies de galets, neules i torrons,
embellits amb la màgia del grèvol, de pessebres i
de dolços records.
La flama de les espelmes desdibuixaran a l´aire,
l´escalf del teu nom.
Mancaràs tu a la taula
gran…
Romandrà buida la cadira,
Tal i com la vas deixar.
Entre nadala i nadala,
ens negarem que vas marxar.
No hi seràs…
Recordarem el teu gest, somrient,
tot i
sabent que no hi ha mai un per sempre.
Ens tornarem a trobar!
Alçarem les copes i al brindar,
fingirem una rialla,
tot i assumint que,
No hi seràs…
D.M.
Molt sentit I molt nostalgic,el Nadal serveix tambe per a pensar en els que no hi son.Estic molt contenta de que hagis fet un nou escrit al teu blog,fa dies que l,esperaba.un peto
ResponderEliminarGràcies wapa!.
ResponderEliminarCelebro que t.hagi agradat
Precios Dolors!!!! Molt emotiu !!! Molts petons guapíssima !!!
ResponderEliminarQue bonito escrito!! Es verdad que siempre nos falta alguna persona cercana y aunque no se mencione, la encontramos a faltar.
ResponderEliminarQue paséis unas buenas fiestas y tengáis un feliz año. Un abrazo ❤
Gracias Ramona, por seguirme .
ResponderEliminarTe mereces tener un buen año junto a tus seres queridos.
un besazo.
Tu sempre m.animes per seguir endavant.
ResponderEliminarGràcies per tot El. Maria
Una forta abraçada