Tres letras, al parecer escogidas al
azar…,
siglas que escondiéndose tras una labial, se atreven a
elegir,
mandar y destruir todo lo que alcanza su magnitud…,
esa ELA, ladrona de los sueños, cruel e impasible…,
jactándose, infringiendo toda norma.
Arrogante, sembrando odio a su paso.
Sin vacilar, sigue su airoso camino
hacia el vacío,
semejante al azote de un Dios, endiosado…,
lentamente, sin perder el rumbo, sigue avanzando,
compaginando el olvido del pasado con el incierto
futuro.
Asumiendo el perder la sonrisa por
algún rincón,
mientras un haz del astro rey, despierta, haciendo
notar que dejó
atrás el hilo de la vida.
Miedo a seguir estando demasiado
tiempo,
a que los días transcurran sin vivirlos,
a que el cerebro lúcido invite al cuerpo a ser su
amigo y este,
le rechace.
Miedo a que la realidad y la ficción
se pongan de acuerdo
al firmar el final,
a que el corazón lata sin poder abrazar a los tuyos.
Miedo a no ser capaz de mirar de
frente al futuro,
a respirar sin aliento, a la incertidumbre…,
Y tal vez, llegue a ser quién tu
quieras que sea.
Me cambiaste, aunque me negué…,
pero, jamás llegaré a ser alguien que te comparta.
Abrí los ojos diciendo, ¡basta…!
Y al mirar al cielo…, ¡tu no estabas!
D.M.
Quant he llegi,he sentit,he malït i he odiat tot el que has escrit perquè sé que és cert.
ResponderEliminarJo sempre estaré aquí per tornar-te aquests somnis robats, per tornar-te el teu somriure,per viure sense por questa realitat i juntes fer front aquest futur insert.
T'estimo.
A tu Lluisa, que t´he de dir!
Eliminarpodría dir-te tantes coses....,
com que et necessito per seguir endavant...,
que ets una persona increïble i que no imagino el futur sense estar al teu costat.
Jo més!!!
es que és una realitat el que escrius i em fa molta ràbia, perquè ??? a vecese pregunto, a tu una persona plena de llum, de noblesa i un cor de bondat, t'estimo se que es una realidad lo que escribes y me da mucha rabia, porque??? a vecese pregunto, a tí una persona llena de luz, de nobleza y un corazón de bondad, t'estimo moltes que és una realitat el que escrius i em fa molta ràbia, perquè ??? a vecese pregunto, a tu una persona plena de llum, de noblesa i un cor de bondat, t'estimo Molt guapaaaaa. Endavant sempre.
ResponderEliminarNo se que a pasat se repetit tot
ResponderEliminarPaqui que t´he de dir jo a tu, sobre : força i bondat?, si tu ets léxemple més clar dáquestes dues paraules.
EliminarSaps que jo també t´estimo.
Déu és un frau, una mentida, una traïció.
ResponderEliminarEl Déu inculcat mai hauria permès que es podrís una obra d'art.
Núria P.
Hola Nuria !.
ResponderEliminarSempre dic que Déu fa temps que està de vacances..., jo, al meyns, no tinc el gust de coneixe´l.
Gracies carinyete.
Ets una persona com n'hi han poques al món!!!
ResponderEliminarLluitadora, amb un cor enorme, i dir-te que encara que no ens veiem et tinc sempre present����
Eva, se q m.estimes, com jo a tu!.
ResponderEliminarEm faria il·lusió fer un cafè amb un dia d.aquets.
Ets un encant.
Gracies
Hola Dolors, fa molt temps que no et vec, desde que vas plegar del centre medic, vaig preguntan a l'Esther i em va informan. No se si t'enrecordes de mi, jo era pacient teu al centre medic,soc aquella noia que tinc esclerosis multiple i que vem parlar d'aquestes malalties tant odioses. Em sap mol greu que no estiguis be, pero segueix lluitan, no podem fer res mes. Un petò.
ResponderEliminarHola!Tens raó, només ens queda una opció i és la de seguir lluitant.
ResponderEliminar( em recodo de tu, pero no del teu nom).
Gràcies per llegir-me.